Domènech construeix bàsicament a Catalunya -principalment a la ciutat de Barcelona, Reus i Canet de Mar- té una obra a Mallorca mentre que a la resta de l’Estat únicament treballarà a la regió de Cantàbria, per encàrrec dels López, a la població de Comillas i a la ciutat de Santander.
Pel que fa a la tipologia del gruix d’obres localitzades, un 46% corresponen a habitatges, un 25% a arquitectura pública, un 16% a l’arquitectura funerària, un 6% a monuments, un 4% a arquitectura religiosa i finalment l’arquitectura industrial representada només en un 3%.
La compilació arquitectònica la presentem a manera d’atles, per poblacions, amb ordre cronològic.
Si fos del vostre interès més informació sobre cadascuna de les obres, la podeu trobar al llibre
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). Obra arquitectònica raonada.
Si fos del vostre interès més informació sobre cadascuna de les obres, la podeu trobar al llibre
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). Obra arquitectònica raonada.
Primera etapa: Els treballs eclèctics (en vermell al mapa)
La primera producció arquitectònica de Lluís Domènech i Montaner pren dues direccions. D’una banda, acabada la carrera, participa en concursos i certàmens per anar fent obra i d’altra banda, la seva pròpia família li encarrega diferents edificis. Aquests primers treballs es presenten a cavall de l’estètica medieval i clàssica però s’hi pot intuir clarament la voluntat d’innovar i de donar expressió als nous materials com el ferro, el vidre, la ceràmica i la totxana industrial, que han de portar a Domènech a la recerca d’un estil fonamentalment autèntic com és el Modernisme.
Les obres eclèctiques d’aquesta primera etapa comprenen les primeres cases de pisos que l’arquitecte fa a Barcelona i d’altres propostes més treballades que s’encaminen cap a un estil arquitectònic nou. Són obres primerenques les cases de pisos que fa en diferents punts de Barcelona, la Torre Simon a Gràcia (1879), l’Editorial Montaner y Simón (1879-1882) i l’Ateneu de Canet de Mar (1885).
Les obres eclèctiques d’aquesta primera etapa comprenen les primeres cases de pisos que l’arquitecte fa a Barcelona i d’altres propostes més treballades que s’encaminen cap a un estil arquitectònic nou. Són obres primerenques les cases de pisos que fa en diferents punts de Barcelona, la Torre Simon a Gràcia (1879), l’Editorial Montaner y Simón (1879-1882) i l’Ateneu de Canet de Mar (1885).
Les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 van obrir un camp de possibilitats artístiques per a Lluís Domènech i Montaner, que va allargar fins acabat el segle XIX i li va permetre portar a la pràctica les idees del seu article En busca d’una arquitectura nacional amb l’assaig de nous espais, volums i formes. El taller del Castell dels Tres Dragons serà el punt d’inici d’una experimentació dels nous models de disseny, tècniques i materials artesans que acabaran de configurar plenament l’emergent modernisme català.
Són obres d’aquest moment el cafè restaurant de l’Exposició, l’Hotel Internacional i la rehabilitació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1888) així com les diferents reformes a la població de Comillas (1889-1896), a Cantàbria, el Palau Montaner (1893), la Casa taller Thomas (1898) de Barcelona, la Casa Roura (1892) de Canet, la Casa Agustí (1893) de Badalona o el projecte de l’Institut Pere Mata (1897) de Reus, entre d’altres.
Durant la primera dècada del segle XX, Lluís Domènech i Montaner portarà a terme una dilatada obra, tal vegada culminant en la seva trajectòria professional. El poder burgès, convertit en la nova aristocràcia moderna, serà correspost per Lluís Domènech amb d’aclaparador esteticisme floral, a voltes amanerat, del modernisme. D’aquesta època són les magnífiques mansions com la Casa Rull (1900) i la Casas Navàs (1902-1907), a Reus. A Barcelona bastirà la Casa Lamadrid (1902), la Casa Lleó Morera (1903), traçarà la Casa Fuster Fabra (1908-1911), la Casa Gasull a Reus (1910) o farà la llarga reforma del Castell de Santa Florentina de Canet (1898-1912).
També projecta, per aquesta mateixa burgesia, obra d’interès públic. A Palma de Mallorca bastirà el Grand Hotel (1901-1903) i reformarà l’interior de la Fonda Espanya de Barcelona (1905). A Santander farà l’edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad (1905) i a Barcelona el Palau de la Música (1905-1908) i el llarg projecte de l’Hospital de Sant Pau (1901-1912).
A) BADALONA
1. Obra: Casa Agustí
Any: 1893, ampliada el 1898
Localització: Plaça Pep Ventura, 33-35
Descripció: L’any 1893 Domènech i Montaner projecta una casa rústica per tal que la família Agustí Monjonell passés els estius prop del mar. Amb una clara influència de la Casa Roura de Canet, Domènech planteja un edifici d’una sola planta amb maó industrial i ho remata amb una cresteria de merlets units, entre ells, amb una barana de forja amb motius vegetals. Les obertures de la casa responen a un model de finestra dentada. Anys després, el 1898, Domènech i Montaner amplià la casa, després que Eduard Agustí comprés el solar del costat. Domènech va mantenir el traçat i la decoració emprada en l’edifici de l’any 1893 i va rematar la cantonada de la nova construcció amb un balconet circular d’obra vista. A l’interior, Domènech també va mantenir l’estructura ja feta i va annexionar una espectacular claraboia, a manera de pati de llums, que unia les dues zones.Estat de conservació: Exterior: regular. Interior: Desaparegut
B) BALAGUER
2. Obra: Monument a Jaume el Dissortat
Any: 1894
Localització: Plaça del Mercadal
Descripció: Projecte de monument d'uns 6 metres d'alçada i sobre una base rectangular, que havia de situar-se a la plaça del Mercadal de Balaguer. El monument és un homenatge a Jaume el Dissortat però també al Comtat d'Urgell i a Catalunya, per al qual Domènech utilitza símbols que fan referència a la història del comtat.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
Localització: Plaça del Mercadal
Descripció: Projecte de monument d'uns 6 metres d'alçada i sobre una base rectangular, que havia de situar-se a la plaça del Mercadal de Balaguer. El monument és un homenatge a Jaume el Dissortat però també al Comtat d'Urgell i a Catalunya, per al qual Domènech utilitza símbols que fan referència a la història del comtat.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
C) BARCELONA
3. Obra: Panteó d’Anselm Clavé
Any: 1874-1876
Localització: Cementiri de Poble Nou, panteó 65
Descripció: L’any 1874 els arquitectes Lluís Domènech i Josep Vilaseca guanyen un concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per erigir un monument funerari a Anselm Clavé. Els dos arquitectes plantegen un monument ple d’al·lusions al mestre del cant coral i als instruments musicals. El monument s’erigeix sobre un basament atalussat de gran sobrietat, envoltat per una barana campejada per l’escut de la Diputació de Barcelona, atès que Clavé en fou president i coronat per un bust d’Anselm Clavé, de bronze, obra de l’escultor Manel Fuxà.Any: 1874-1876
Localització: Cementiri de Poble Nou, panteó 65
Estat de conservació: Modificat
4. Obra: Reforma de l'església de la Mare de Déu de la Bonanova
Any: 1876
Localització: Plaça Bonanova, 12 (Sarrià-Sant Gervasi)
Descripció: Projecte de reforma realitzat per Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca que consistia en l'ampliació de la zona posterior del presbiteri, amb la construcció d'unes noves escales d'accés al cambril superior. A banda de les obres d'ampliació, el projecte també constava d'un repertori decoratiu en les zones d'accés, escala i cambril.
Estat de conservació: Enderrocat
5. Projecte d'edificis per a les Institucions Provincials
Any: 1876-1882
Localització: Ronda de Sant Pere, carrer Bruc, carrer Ausiàs March i carrer Bailèn
Descripció: Proposta d'avantprojecte de Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca per al concurs convocat per la Diputació Provincial per tal d'aixecar edificis que havien de servir com a equipaments docents a la ciutat de Barcelona. L'edifici plantejat era un edifici a quatre vents monumental, compost per pavellons que es comunicaven entre ells a través de grans patis interiors. Dos anys més tard de presentar el projecte definitiu, l'administració provincial va desestimar-lo per l'elevat cost de les obres.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
6. Avantprojecte de restauració de la Sala de Càtedres de l'Ateneu
Any: 1878
Localització: Rambla dels Caputxins, 36-38
Descripció: Proposta de condicionament i embelliment de la Sala de Càtedres de l'Ateneu a petició del vicesecretari de l'Ateneu, Josep Elias de Molins. Finalment Domènech i Montaner intervingué assessorant en els aspectes de restauració i decoració que portà a terme el pintor Joan Parera Santacana.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
7. Obra: Torre Simon
Any: 1878-1879
Localització: Carrer de la Salut
Descripció: El mateix any que va escriure En busca d’una arquitectura nacional, Domènech va projectar la Torre Simon, el primer edifici alçat íntegrament per l’arquitecte. L’edifici va ser un encàrrec de Francesc Simon i Font, soci de l’editor Ramon Montaner. Certament, la torreta estava envoltava per un extens jardí, tenia una planta baixa i un primer pis amb un cos més elevat i sobresortit de la façana, a manera de mirador i un llarg balcó de forja on es podien observar ja les primeres decoracions zoomòrfiques de l’arquitecte.
8. Obra: Reforma casa de pisos
de Maria Montaner
Localització: Ronda Universitat, 6Descripció: Lluís Domènech reforma per encàrrec de la seva mare, Maria Montaner, la casa de pisos on residia la família Domènech i Montaner, en un dels quals hi va viure l’arquitecte durant els primers anys de casat amb Maria Roura. Domènech va fer una façana amb un repertori eclèctic, amb grans coronaments i lleus elements lineals.
Estat de conservació: Bo amb modificacions
9. Obra: Casa Adela Domènech
Any: 1880Localització: Passeig de Gràcia, 130
Descripció: Encàrrec de Maria Montaner d’un bloc de pisos de cinc plantes i planta baixa, de 10 metres d’amplada. Edifici de composició clàssica i decoració historicista, amb obertures dintellades de pedra.
Estat de conservació: Bo
10. Obra: Editorial Montaner i SimonAny: 1880-1883
Descripció: L’editorial Montaner i Simon va ser fundada l’any 1861 per Ramon Montaner i Francesc Font i l’any 1879, conscients que el negoci anava creixent, van decidir aixecar una nova seu social, al carrer Aragó. Té una alçada corresponent a tres plantes. Tot i l’ús de materials evidentment industrials, l’estructura de l’edifici és la d’un palau amb impluvi central. La façana incorpora un seguit d’elements simbòlics que emfasitzen la modernitat industrial de l’editorial.
Estat de conservació: Bo
11. Projecte de reforma de la Confiteria del Liceu
Any: Entre 1876 o 1883
Localització: La Rambla, 65Descripció: Projecte d'embelliment de la façana del local situat a La Rambla. El projecte consistia en l'aplicació d'ornaments a la façana de la planta baixa, alguns d'ells ceràmics i amb inscripcions que feien referència als productes que s'hi venien. Els aparadors havien de ser revestits amb marcs de fusta i entre les obertures dissenyà unes peces ornamentals de metall decorats i amb les inicials del propietari. La decoració presenta una influència mudèjar.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
12. Projecte de Mausoleu del General Lacy
Any: 1881
Localització: Parc de la Ciutadella
Descripció: Projecte per a la tomba del General Lacy, per al qual plantejà un gran escambell de tres esglaons on s'hi havia d'assentar una columna clàssica. Al capdemunt de la columna, i sobre un capitell d'ordre dòric, hi havia de reposar una escultura de cos sencer del general.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
13. Obra: Casa Font i Torras
Localització: Sant Pere Mitjà, 4
Descripció: Encàrrec de Ramon Font, oncle de l’arquitecte. S’enderrocà l’antic edifici per construir un nou bloc d’habitatges compost per planta baixa, planta entresol i quatre plantes pis.
Estat de conservació: Exterior bo, interior desaparegut
14. Obra: Avantprojecte de Duana del Port de Barcelona
Any: 1883
Localització: Moll de Barcelona
Descripció: Avantprojecte de la nova duana del port, per la qual Domènech i Montaner proposà un edifici de grans dimensions en un terreny que s'havia de guanyar al mar, a la platja dels pescadors, i uniria així les dues bandes del port.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
15. Obra: Colmado Torra y Sans. Decoració interior
Any: 1883
Localització: Portaferrissa, 1
Estat de conservació: No es conserva
16. Obra: Hotel Internacional
Any: 1887-1888Localització: Passeig Colom (Moll de la fusta)
Descripció: L’Hotel Internacional de l’Exposició Universal de 1887 es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom. L’edifici fou construït en el temps rècord de 53 dies. Ocupava un solar de 5000 metres que es va guanyar al mar amb bigues de ferrocarril que el sustentaven. Amb quatre pisos i planta baixa (150 m. x 35 m.), l’hotel tenia capacitat per donar servei per a 2000 hostes, distribuïts en les 600 habitacions i 30 apartaments que disposava. L’obra comptà amb esgrafiats decoratius d’Alexandre de Riquer. Acabada l’Exposició, l’Hotel fou enderrocat.
Estat de conservació: No es conserva
17. Obra: Cafè Restaurant de l’Exposició
Any: 1887-1897Localització: Parc de la Ciutadella
Descripció: El Cafè Restaurant de l’Expo-sició fou un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. L’edifici va ser plantejat com una construcció de reminiscències medievals però utilitzant el maó per a la seva realització. Presenta quatre torres que franquegen l’edifici, amb un remat de cresteria ceràmica i escuts d’influència germànica. La decoració de l’edifici no es va completar en la seva totalitat l’any 1888 però l’any 1891 l’Ajuntament li encomanà la represa. És per això que Domènech va instal·lar a la mateixa obra un taller de serralleria, un de metal·listeria, un de repussat i un de modelatge per fer les peces que faltaven. El taller es va convertir així en un autèntic centre d’experimentació i de recuperació d’antigues tècniques artesanes.
Estat de conservació: Deficient
18. Obra: Reforma de la Casa de la Ciutat
Any: 1888Localització: Plaça Sant Jaume
Descripció: La Comissió Municipal que gestionava les obres de l’Exposició Universal de Barcelona va encarregar d’urgència a Lluís Domènech i Montaner la reforma de la Casa de la Ciutat en motiu de l’Exposició Universal de 1888.
La reforma va consistir en la construcció d’una nova escala monumental al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Domènech va voler recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló amb l’enderroc dels murs que tapiaven els arcs. Pel que fa al Saló de Cent, va fer una reforma integral. La totalitat de l’obra, inclosa l’escala monumental, es va fer amb poc més de dos mesos treballant-hi nit i dia.
Estat de conservació: Gran part de les intervencions de Domènech han desaparegut
19. Obra: Reforma de la casa de pisos de Dolors Rabassa
Any: 1888-1889Localització: Trafalgar, 54 (antic carrer Méndez Núñez, 13)
Descripció: Reforma integral del bloc d’habitatges existents, obrint a la façana obertures, col·locant trencaaigües als balcons i reconvertint en habitatge la planta baixa, que fins aleshores havia estat un taller industrial.
Estat de conservació: Bo
20. Obra: Legalització d'estances de la Casa de Pedro de Sotolongo
Any: 1889-1990Localització: Portal de l’Àngel, 36
Descripció: Projecte de legalització de 3 petites habitacions construïdes pel propietari i paralitzades pels tècnics municipals, situades al terrat de coberta d’un bloc d’habitatges.
Estat de conservació: Reformat
21. Obra: Palau Montaner
Any: 1889-1893Localització: Mallorca, 278
Descripció: El Palau Montaner, propietat de l’editor Ramon Montaner i Vila es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà, però quan ja comptava amb tota l’estructura aixecada l’arquitecte va abandonar l’obra per desavinences amb el propietari. Ramon Montaner va encarregar aleshores l’acabament de l’edifici al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que no es marcà cap pressupost per cloure l’edifici, Domènech no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina que havia donat el seu predecessor però sí decidí canviar la decoració prevista. A les façanes, Domènech va introduir elements ornamentals de majòlica policromada i de reflexos metàl·lics amb motius florals i nacionalistes i d’altres que fan referència a la impremta. Pel que fa a l’interior, Domènech va dissenyar un espectacular vestíbul amb una escalinata imperial amb tot d’elements medievals, zoomòrfics i florals. Al fons l’arquitecte hi disposa un conjunt de quatre cariàtides que donen hospitalitat al visitant oferint sal, aigua, vi i pa i al sostre, una immensa claraboia ornamental que il·lumina tot el hall. El palau està profusament decorat amb mosaics, escultures i fustes treballades d’artistes de renom com Eusebi Arnau, l’ebenista Gaspar Homar i el vitraller Antoni Rigalt.
Estat de conservació: Bo, amb modificacions
22. Obra: Casa Maria Montaner
Any: 1890-1891
Localització: Balmes, 63
Descripció: Fou encarregat per la seva mare, Maria Montaner. És una construcció de quatre plantes, dividia en diferents parts, d’acord amb els nivells de l’edifici i compta amb força presència d’elements de les arts decoratives. A la primera planta hi plasma un esgrafiat d’escuts heràldics d’estil germànic, que es van repetint fins a quatre vegades; en el segon pis, a cada banda del balcó central, Domènech presenta una escena medieval on una donzella toca l’arpa i el cavaller l’escolta, mentre que a la resta de plantes fa una sèrie de línies horitzontals esgrafiades que desemboquen a la part alta de la façana amb uns arcs cecs ogivals. Pel que fa a l’interior, la distribució és molt racional, amb llum natural per a totes les habitacions i força decoració floral.Estat de conservació: Bo
23. Obra: Projecte de reforma de la façana de la Casa de Matilde Serrallés
Any: 1892
Localització: Fontanella, 9Descripció: Matilde Serrallés encarrega el 1892 les obres de reforma de la casa, tant de la façana com del soterrani de la botiga.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
24. Obra: Reforma de la Casa de Matilde Serrallés
Any: 1892-1893
Localització: Fontanella, 9Descripció: Domènech ideà un nou projecte de façana, atès que el projecte anterior no havia prosperat. El nou disseny partia de l'anterior però amb menor volumetria i espectacularitat. En aquesta reforma s'amplià el cinquè pis i es realitzaren canvis en les obertures de la façana posterior, eliminació de paraments, etc.
Estat de conservació: Enderrocat
25. Obra: Arranjament taller editorial E. Domènech i Cia (Casa Vídua Tolrà)
Any: 1892-1893
Localització: Consell de Cent, 295
Descripció: Projecte d’instal·lació d’un motor de gas i embarrats de transmissió dinàmica per al funcionament de la impremta Domènech a la part posterior de la planta baixa de l’edifici.
Estat de conservació: Enderrocat
26. Obra: Reforma de la Casa Capmany
Any: 1892-1893
Localització: Escudellers, 8Descripció: Francesca Roura Carnesoltes, germana de Maria Roura (esposa de Lluís Domènech i Montaner), encarrega el 1892, la construcció d’unes dependències al terrat de la casa d’uns 43 m2, pel servei de la família. Més tard, el 1893, Ricard de Capmany torna a sol·licitar a Domènech la projecció d’un estudi amb coberta de vidre al terrat de la casa. Aquest estudi va ser enderrocat per incomplir la normativa de les ordenances municipals.
Estat de conservació: Enderrocat
27. Obra: Reforma del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Casa de l’Ardiaca)
Any: 1895-1902Localització: Santa Llúcia, 1
Descripció: La casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII que ha anat patint remodelacions i diferents usos al llarg dels anys, convertint-se en un palauet gòtic i més tard, al segle XV, incorporant detalls renaixentistes. El 1870 esdevé la seu del Col·legi d’advocats, els quals encarreguen a Lluís Domènech i Montaner la decoració interior. La Vanguardia deia de l’obra que «la decoración rica y fastuosa que para el mismo dirigió hace pocos años el reputado arquitecto don Luis Doménech y Montaner; haciendo resaltar en sus muros los retratos de los colegiados que fueron decanos del Colegio, de los que se consideran como autoridades indiscutibles del Derecho catalán y de algún otro que fué magistrado del Tribunal Supremo de Justicia ó ministro de la Corona. En un testero del propio recinto figura también un busto de San Raimundo de Peñafort, obra del escultor señor Arnau, completando con varios detalles ornamentales el artístico conjunto del salón. De l’exterior, Domènech va dissenyar la bústia de marbre blanc amb els relleus d’una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col·legi d’Advocats i una tortuga, elements al·legòrics a la Justícia segons la interpretació del mateix arquitecte. Aquesta decoració es realitzà el 1902.
Estat de conservació: Bo
28. Obra: Farmàcia Duran i España
Any: 1896
Descripció: L’any 1896 l’apotecari Joan Duran i España va encomanar a Lluís Domènech la decoració interior d’una farmàcia a Barcelona, al carrer València. Domènech va fer un projecte basat en el funcionalisme de la simetria, amb un conjunt de prestatgeries que envoltaven l’establiment, tallades i decorades amb elements florals i zoomòrfics, típics del modernisme. Va idear també un fris superior policromat amb representacions de flors medicinals, i tingué cura del disseny de les làmpades de la botiga, amb representacions de serps.
Estat de conservació: Bo
29. Obra: Casa Thomas
Any: 1895-1898
Descripció: L’edifici fou encarregat per l’editor Josep Thomas a Domènech i Montaner com a taller de fotogravat. Es va realitzar entre el 1895 i 1898. El projecte inicial contemplava un soterrani, on s’ubicaven els tallers, un entresol per a les oficines i una planta destinada a vivenda. A la seva façana es distingeix el nivell inferior, compost pel soterrani i l’entresol, per l’obertura d’un gran finestral d’arc molt rebaixat, protegit per vitralls policromats i reixa de ferro forjat, que deixa entrar gran quantitat de llum al soterrani. A cada costat de la façana hi trobem els accessos a l’edifici, el de l’esquerra corresponia al taller i el de la dreta a l’habitatge familiar. El 1912, Francesc Guàrdia i Vidal, gendre de Domènech i Montaner, va projectar una ampliació de l’edifici i va aixecar el volum de l’edifici amb tres plantes més.
Estat de conservació: Bo. Ampliat l'any 1912 per Francesc Guàrdia Vial
30. Obra: Làpida de la família Valls i Vicens
Any: 1895Localització: Cementiri de Montjuïc - Via Santa Eulàlia, agrupació 3a, número 1
Descripció: A finals del segle XIX la família Valls i Vicens, molt vinculada al catalanisme polític barceloní, va encarregar a Lluís Domènech una làpida per al panteó familiar que tenien al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Domènech va idear una làpida de bronze emmarcada amb un arquejat d’influència àrab amb detalls florals d’on emergeix, a manera d’alt relleu, una gran creu gòtica decorada amb una branca de llorer que vol simbolitzar la glòria. L’obra va ser realitzada a la foneria barcelonina dels Masriera i Campins.
Estat de conservació: Bo
31. Obra: Ampliació de la Casa Nogueras
Any: 1900
Localització: Actual c/ Anníbal, 12 (antic c/ Anníbal, 16, cantonada c/ Margarit, 92)
Descripció: Reforma i ampliació d’un solar amb dos cóssos diferenciats, un amb l’ampliació d’un segon pis sobre l’habitatge existent de planta baixa i planta i l’altre amb la construcció d’un nou habitatge de planta baixa. El 1913 encara no s’havia construït la casa.
Estat de conservació: Modificat amb ampliacions posteriors
32. Obra: Casa Lamadrid
Any: 1902Localització: Girona, 113
Descripció: La Casa Lamadrid és un edifici entre mitgeres projectat entre el 1902 i 1903 com a pisos de lloguer. És de les poques obres bastides en la tipologia de solar de l’eixample. Malgrat els inconvenients per a Domènech, presenta una façana amb gran càrrega ornamental on hi destaquen especialment els balcons individuals del pis principal, de planta semicircular, i la barana del terrat, amb un capcer presidit per un escut de referència gòtica. La façana és coronada per un singular acabament escultòric amb decoració vegetal i un escut d’estil gòtic que sembla un compendi del tradicional repertori decoratiu del seu autor.
Estat de conservació: Bo
33. Obra: Fonda Espanya
Any:1899-1903
Descripció: L’any 1901 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya encarrega a Lluís Domènech i Montaner la reforma del seu establiment. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar un establiment hoteler i Domènech va fer una reforma integral de l’edifici on no només fa la decoració modernista de l’establiment sinó que també modifica substancialment els límits dels espais existents, eliminant murs per deixar entrar la llum. De tota la reforma en destaquen tres sales. La Sala de tertúlies presidida per un relleu escultòric en forma de llar de foc modelat per Eusebi Arnau i esculpit per Alfons Juyol; el menjador del restaurant amb els seus arrambadors de mosaic que representen diferents elements heràldics i la Sala dels hostes o de les Sirenes que recrea el fons del mar amb la mà del pintor Ramon Casas. L’any 1903 es va reobrir l’establiment i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona.
Estat de conservació: Bo
34. Obra: Cobert de Francesca Morera
Any: 1902
Localització: Sant Antoni
Descripció: Encàrrec de Francesca Morera a Lluís Domènech i Montaner per l'elaboració dels plànols per a la construcció d'un cobert per a un terreny de la seva propietat al barri de Sant Gervasi de Barcelona.
Estat de conservació: Desaparegut
35. Obra: Casa Lleó Morera
Any: 1902
Descripció: El propietari i metge Albert Lleó Morera va encarregar a Lluís Domènech bastir una mansió al xamfrà del passeig de Gràcia l’any 1902. L’arquitecte va projectar un edifici amb grans finestrals arquejats a la planta baixa i amb galeria partida per columnes a la resta de pisos. De la façana, el més destacable eren els detalls florals i les escultures d’Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes jardineres, les quals emmarcaven l’entrada amb doble joc de columnes de marbre rosa. A l’alçada del primer pis, a banda i banda dels finestrals, a les dues façanes, hi havia dues parelles de figures femenines més, obra d’Eusebi Arnau, que exhibien els avenços del moment com el fonògraf, l’electricitat, el telèfon i la fotografia. La decoració interior de l’habitatge també va anar a càrrec de Lluís Domènech i va comptar amb l’execució de professionals de primera línia com els artesans Mario Maragliano i Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en el mobiliari interior. L’edifici va aconseguir, l’any 1906, el primer premi d’Arquitectura atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.
Estat de conservació: Bo
36. Obra: Rehabilitació del Centre Excursionista de Catalunya
Any: 1903-1905
Descripció: L’any 1903 l’editor Ramon de Montaner va encarregar a Lluís Domènech la rehabilitació i adequació d’un antic casal gòtic del carrer Paradís de Barcelona on hi havia dues columnes romanes de l’antic temple d’August. El nou estatge havia de ser la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Domènech i Montaner no va fer una restauració arqueològica de l’edifici, sinó que el va refer totalment afegint-hi dos pisos nous al damunt, però hi va mantenir l’aspecte gotitzant, tot i que en realitat no es conservava al seu interior cap estança pròpiament gòtica, sinó algunes sales amb portes i finestres vagament renaixentistes. La missió encomanada a l’arquitecte, a més d’alçar els dos pisos, fou la de posar al descobert les tres columnes romanes deixant-les totalment visibles dins el mateix edifici i adaptar al seu voltant la planta principal per a ús del Centre Excursionista de Catalunya.
Estat de conservació: Bo
37. Obra: Monument al Dr. Robert
Any: 1904-1910
Estat de conservació: Bo
38. Obra: Palau de la Música
Any: 1905-1908
Descripció: L’any 1904, Domènech va rebre l’encàrrec de l’Orfeó Català de fer una sala de concerts en un solar que van adquirir al carrer Sant Pere més Alt, a Barcelona. La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905, però el projecte va haver de superar moltes dificultats, no només econòmiques, sinó també estructurals.
Domènech partia d’un espai irregular que feia xamfrà i va decidir aixecar tres façanes, les dues del xamfrà i una de nova, tocant amb una paret mitgera allargassada del lateral de l’edifici, per crear un element de simetria que donés una importància unitària a totes les bandes de la sala de concerts. Va revestir aquesta sala de vitralleria fins a convertir-se en l’equivalent a una caixa de vidre, a causa de l’absència de parets, aconseguint un gran efecte lumínic que es complementà amb la gran claraboia del sostre, en forma de cúpula invertida. A l’escenari del recinte, Domènech hi va projectar la representació d’una sèrie de muses de l’art que toquen diferents instruments musicals. Domènech fa esculpir a l’artista Eusebi Arnau unes figures volumètriques que sobresurten d’uns cossos plans fets per Mario Maragliano amb trencadís ceràmic. A la part superior del prosceni, Domènech hi va dissenyar una gran bocana feta per l’escultor Dídac Massana i Pau Gargallo. Hi va representar un salze de pedra, que simbolitza l’origen de l’Orfeó Català, amb un bust d’Anselm Clavé, i la música popular. A l’altra banda, hi va representar la música internacional, amb el classicisme i el romanticisme de Beethoven i uns núvols d’on surt la Cavalcada de les Valquíries de Wagner. La bocana va ser feta amb pedra tova de Roda i, durant la seva construcció va patir força impediments: d’una banda, les correccions que va anar introduint a poc a poc Domènech i, de l’altra, la destrucció fortuïta dels models, fet que va retardar l’acabament de l’obra. A la cantonada, hi situà també el gran conjunt escultòric de Miquel Blay, que representa la cançó popular catalana i la tradició musical, amb un Sant Jordi, com a patró de Catalunya, que sosté la senyera i una espasa i, a sota, el poble amb homes, dones i nens, pagesos i pescadors que envolten una jove que canta. El 15 de febrer de 1908 es va inaugurar l’edifici.
Estat de conservació: Bo
39. Obra: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Any: 1905-1910 (Sant Pau) i 1911-1930 (Santa Creu)
Localització: Sant Antoni Maria Claret, 167
Descripció: L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un encàrrec gràcies a l’amistat que Domènech mantenia amb el Dr. Bartomeu Robert. Domènech va esbossar un conjunt d’edificis en una superfície de tretze hectàrees corresponents a nou illes de l’eixample i va convertir la proposta en una autèntica ciutat jardí. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau compta amb una distribució tècnica eficaç. Un edifici principal amb els serveis d’administració i 27 edificis envoltats de grans jardins per fer més agradable l’estada dels malalts, aplegant els pavellons quirúrgics al voltant dels quiròfans i precedits pels d’ingressos i observació. A més a més, Lluís Domènech connecta tots els edificis entre ells amb galeries subterrànies per facilitar els trasllats i les tasques mèdiques. Tant l’estructura com la composició estilística del recinte hospitalari és semblant a la de l’Institut Pere Mata de Reus, obra vista combinada amb ceràmiques vidriades i completades amb elements esculturals de Pau Gargallo i Eusebi Arnau. Domènech també va comptar amb Francesc Labarta pels treballs pictòrics i Mario Maragliano pels mosaics. La primera fase de l’hospital va cloure l’any 1910 amb 10 pavellons construïts. L’any 1913 Lluís Domènech va rebre el Premi de l’Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l’any.Estat de conservació: Bo
40. Obra: Projecte de Reforma urbanística de Barcelona. Via A, Via B i Via C
Any: 1905-1914
Localització: Casc antic Barcelona
Descripció: Projecte de reforma urbanística del cas antic de la ciutat que consistia en l'esponjament dels carrers, connexió de l'Eixample amb el mar i embelliment i monumentalització dels edificis de les vies principals. El projecte afectava els contorns de la Catedral, Santa Maria del Mar, la Boqueria i els carrerons dels seus voltants.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
41. Obra: Casa Antoni Murt i Esteve
Any: 1907
Localització: Escornalbou, 38
Estat de conservació: Enderrocat
42. Obra: Casa Dídac Frau
Any: 1908
Localització: Carretera de Sagrera a Horta, actual Pg. Maragall
Descripció: Reforma i ampliació d’habitatge existent amb pati davanter i posterior. Domènech projectà un pis en planta primera. Tenia dos patis interiors de ventilació.
Estat de conservació: Enderrocat
43. Obra: Sala del Col·legi d'Advocats al Palau de Justícia de Barcelona
Any: 1908
Localització: Passeig Lluís Companys, 14-16
Descripció: Projecte decoratiu de la Sala d'Advocats en què Domènech projectà una llar de foc monumental amb un fris ceràmic d'Eusebi Arnau. L'estança està envoltada per arrambadors treballats amb marqueteria de Gaspar Homar.
Estat de conservació: Bo
44. Obra: Casa Fuster Fabra
Any: 1908-1911
Estat de conservació: Bo
45. Obra: Cambra de comerç de Barcelona
Any: 1909-1911
Localització: Passeig d'Isabel II, 1
Descripció: Projecte decoratiu del saló dels Vaixells i la sala Lucrècia que constà en l'entapissat de les parets amb domassos, la col·locació de bancs cantoners de caoba treballats, el disseny de marcs d'or per a les portes de l'estança i amb la incorporació d'altres elements decoratius, com les làmpades aranya, escultures de Damià Campeny, obra pictòrica de Joan Brull, etc.
Estat de conservació: Bo
46. Obra: Casa Joan Busquets
Any: 1906 . any obtenció permís d'obres 1913
Localització: Pinar del Rio, 60
Descripció: Projecte d'habitatge per al botiguer barceloní Joan Busquets. L'edificació era entre mitgeres, de planta baixa, amb una façana molt senzilla i coberta a dues aigües.
Estat de conservació: Desaparegut
Localització: Passeig d'Isabel II, 1
Descripció: Projecte decoratiu del saló dels Vaixells i la sala Lucrècia que constà en l'entapissat de les parets amb domassos, la col·locació de bancs cantoners de caoba treballats, el disseny de marcs d'or per a les portes de l'estança i amb la incorporació d'altres elements decoratius, com les làmpades aranya, escultures de Damià Campeny, obra pictòrica de Joan Brull, etc.
Estat de conservació: Bo
46. Obra: Casa Joan Busquets
Any: 1906 . any obtenció permís d'obres 1913
Localització: Pinar del Rio, 60
Descripció: Projecte d'habitatge per al botiguer barceloní Joan Busquets. L'edificació era entre mitgeres, de planta baixa, amb una façana molt senzilla i coberta a dues aigües.
Estat de conservació: Desaparegut
47. Obra: Monument a Joan Maragall
Any: 1913
Estat de conservació: Bo
48. Obra: Projecte d'urbanització per a l'Exposició d'Indústries Elèctriques
Any: 1913
Localització: Vessant est de la muntanya de Montjuïc
Descripció: Projecte per a l'Exposició de les Indústries Elèctriques promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, que consistia en una gran plaça circular, franquejada per una construcció porxada, al centre de la qual s'hi ubicaria una gran columna sobre una base en forma de creu grega, amb fust estriat i capitell d'ordre corinti. La columna havia d'ésser coronada per una figura alada que havia de sostenir un penó.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
49. Projecte de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
Any: 1914
Localització: Banys Nous, 9
Descripció: Projecte per a la construcció d'un nou edifici per a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Domènech projectà un edifici amb una façana monumental a tres nivells d'alçada, cadascun dels quals presentava treballs decoratius diferenciats. La planta baixa amb un treball escultòric d'influència egípcia, el primer pis amb una lògia sostinguda per quatre columnes clàssiques i el tercer pis d'estil renaixentista. L'edifici havia de contenir una biblioteca, la sala de juntes, el despatx, la secretaria, una escala imperial i la sala d'actes, l'espai més noble de l'edifici.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
C) BILBAO
50. Projecte de panteó per al baró de Satrústegui
Any: Desconegut
Localització: Desconeguda
Descripció: Projecte per a un panteó per a la família Satrústegui. El disseny del panteó és allargat amb esglaons per banda i una gran creu molt semblant a les creus d'orfebreria gòtiques, amb obertures, cresteries i ornamentacions vegetals.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
D) CANET DE MAR
51. Obra: Reforma del Teatro Principal
Any: 1883
Localització: Ample, 6
Estat de conservació: Desaparegut
52. Obra: Ateneu de Canet de Mar
Any: 1884-1885
Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: reformat
53. Obra: Làpida funerària de Lluís Domènech i Roura
Any: 1887
Estat de conservació: Bo
54. Obra: Casa Roura
Any: 1889 (projecte) 1891-1892 (execució)
Estat de conservació: Exterior: Bo. Interior: Bo
55. Obra: Projecte de la façana de l'església parroquial de Canet de Mar
Any: 1897
Localització: Plaça de l'Església, s/n
Descripció: Projecte d'embelliment i reforma de la façana de l'església parroquial.
Estat de conservació: Projecte no realitzat. Els plànols del projecte, que estaven exposats a l'església, van desaparèixer en l'incendi de la parròquia durant la Guerra Civil.
56. Obra: Castell de Santa Florentina
Any: 1898-1914
Estat de conservació: Bo
57. Obra: Fàbrica Jover, Serra i Cia.
Any: 1899-1900
L’any 1909 l’arquitecte va rebre l’encàrrec d’ampliar el recinte amb la construcció d’un magatzem i d’un edifici vapor, amb la col·laboració del seu fill Pere.
Estat de conservació: Dolent i modificat
Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12
Descripció: Encàrrec de la Fàbrica Jover, Serra i Cia. per a la construcció d'un nou magatzem per a l'empresa, que havia d'acollir també els despatxos de la fàbrica. Domènech i Montaner projectà un edifici monumental de maó vist, elegant, d'aire anglès, amb finestrals dentats, grans i elevats. L'interior del magatzem era un espai polivalent de grans dimensions il·luminat per la llum de la gran claraboia central.
59. Obra: Vapor Jover, Serra i Cia.
Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12
Descripció: Al mateix temps que Domènech va construir el magatzem de la Fàbrica Jover, Serra i Cia., també va projectar un edifici destinat al vapor que havia d'accionar la maquinària del centre. Domènech va alçar un edifici a quatre vents dividit interiorment per dues estances: una destinada a manyeria i l'altra a la màquina de vapor de cilindre horitzontal.
Estat de conservació: Modificat
60. Projecte de restauració de les torres de guaita de Canet de Mar
Any:1907-1910
Localització: Plaça Macià i Riera de la Torre
Descripció: Encàrrec de l'Ajuntament de Canet de Mar per al projecte de restauració de les torres de guaita que encara es conservaven al municipi.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
58. Obra: Magatzem i despatxos Fàbrica Jover, Serra i Cia.
Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12
Descripció: Encàrrec de la Fàbrica Jover, Serra i Cia. per a la construcció d'un nou magatzem per a l'empresa, que havia d'acollir també els despatxos de la fàbrica. Domènech i Montaner projectà un edifici monumental de maó vist, elegant, d'aire anglès, amb finestrals dentats, grans i elevats. L'interior del magatzem era un espai polivalent de grans dimensions il·luminat per la llum de la gran claraboia central.
59. Obra: Vapor Jover, Serra i Cia.
Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12
Descripció: Al mateix temps que Domènech va construir el magatzem de la Fàbrica Jover, Serra i Cia., també va projectar un edifici destinat al vapor que havia d'accionar la maquinària del centre. Domènech va alçar un edifici a quatre vents dividit interiorment per dues estances: una destinada a manyeria i l'altra a la màquina de vapor de cilindre horitzontal.
Estat de conservació: Modificat
60. Projecte de restauració de les torres de guaita de Canet de Mar
Any:1907-1910
Localització: Plaça Macià i Riera de la Torre
Descripció: Encàrrec de l'Ajuntament de Canet de Mar per al projecte de restauració de les torres de guaita que encara es conservaven al municipi.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
61. Obra: Creu de Pedracastell
Any: 1902
Descripció: La Creu de Canet es va consagrar el 4 de maig de 1902. Es va projectar sobre una base hexagonal de més d’un metre de gruix, de la qual sortia la pilastra de la creu de 8 metres d’alçada, de forma quadrada i amb cantoneres arrodonides. A mig nervi, Domènech hi va dissenyar un primer element lobulat on, en una banda, hi constava l’any 1901, com a data de l’obra i a l’altra, l’escut de Canet de Mar representat amb un ca rampant banyant-se en les aigües del mar, amb una senyera al fons. Al travesser, Domènech va posar dins d’un rosetó circular les inicials JHS escortades per quatre elements florals que representen els quatre evangelistes, mentre que als extrems dels braços hi dissenya tres peces lobulades que són rematades amb tres flors que simbolitzaven la Santíssima Trinitat.
Estat de conservació: Enderrocada. Va caure l’any 1926
62. Obra: Cripta de Santa Florentina
Any: 1901-1907
Castell de Santa Florentina
Estat de conservació: Bo
63. Obra: Reforma de Can Rocosa
Any: 1904-1906
Estat de conservació: Bo
64. Obra: Creu de terme del Castell de Santa Florentina
Any: 1908
Castell de Santa Florentina
Estat de conservació: Enderrocada. Únicament es conserva el basament escultòric
65. Obra: Panteó Domènech Roura
Any: 1910
Estat de conservació: Regular. El camafeu de Llimona fou malmès el 1936
66. Obra: Panteó de Josep Montaner Vila
Any: 1910
Descripció: El 1910 l’editor Ramon Montaner i Vila va comprar una parcel·la de la part nova del cementiri de Canet per fer-hi un panteó per al seu difunt germà, Josep Montaner i Vila, altrament dit l’oncle Pepet. El panteó, projectat per Domènech, restà inacabat. Es tracta d’una peça de planta quadrada, amb un sòcol de mig metre, que és acabat amb dos nivells de carreus rematats amb uns senzills pedrons que pretenen delimitar l’espai funerari.
Estat de conservació: Bo
67. Obra: Panteó Font Montaner
Any: 1912
Estat de conservació: Bo
68. Projecte de l'altar de la Puríssima
Any: 1914
Localització: Plaça de l'Església, s/n
Descripció: Projecte d'altar modernista de grans dimensions, sustentat per capitells florals i motius vegetals que havia de tenir les escultures de la Verge, Sant Joaquim i Santa Anna, santa Llúcia, sant Lluís Gonçaga i santa Agnès. A partir de l'esbós de Domènech i Montaner, l'escultor Eusebi Arnau en va fer la maqueta en guix.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
69. Projecte de plaça i passeig de la Mare de Déu de la Misericòrdia
Any: 1913-1914
Localització: Passeig de la Misericòrdia, s/n
Descripció: Projecte d'urbanització d'una avinguda amb dues vies principals paral·leles, amb voreres i tres places al centre.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
70. Projecte de sepulcre de Ramon Montaner i Vila
Any: Es desconeix. Entre 1909 i 1923
Localització: Afores. Riera Dr. Marià Serra, s/n - Castell de Santa Florentina
Descripció: Projecte de sepulcre per a Ramon de Montaner i Vila, que havia de ser construït a la cripta del Castell de Santa Florentina.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
71. Projecte Casa Domènech
Any: Anterior a 1918
Localització: Buscarons, 3
Descripció: Projecte inicial de reforma de la casa de Lluís Domènech i Montaner. En aquest projecte només es contemplava la rehabilitació i disseny d'una nova façana en una de les dues antigues cases que finalment s'annexionarien per a la reforma definitiva de la Casa Domènech.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
72. Obra: Casa Domènech
Any: 1918-1919
Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: modificat
E) COMILLAS
73. Obra: Seminari Pontifíci
Any: 1889-1896 / 1892
Localització: Passeig Manuel Noriega, 13
Descripció: L’any 1889 Lluís Domènech va rebre l’encàrrec de continuar les obres del Seminari de Comillas, promogut pel marquès de Comillas. Es tractava d’acabar la decoració interior de l’edifici i realçar les estances més nobles, si bé Domènech va acabar resolent problemes estructurals i substituint murs sencers per columnes per donar llum a l’edifici. Domènech s’encarregà d’acabar el vestíbul d’entrada, la biblioteca, l’escala principal i el paranimf. També va acabar la decoració de l’església del seminari, revestint l’exterior amb ceràmica de reflex metàl·lic amb representacions dels quatre evangelistes i l’interior amb escenes pictòriques d’Eduard Masllorens, Josep Maria Tamburini, Joan Llimona i paviments de Maragliano. La porta d’entrada a l’església, feta amb llautó repujat, és de Valeri Tiestos i s’emmarca en un gran dintell escultòric obra d’Eusebi Arnau, que també és autor del modelatge de la porta de les Virtuts, que dóna entrada al seminari. Lluís Domènech i Montaner també va reformar la portalada d’accés a la Universitat Pontifícia de Comillas amb ceràmica de reflex metàl·lic, emmarcada amb detalls d’obra vista. Al centre hi va posar un gran escut, obra d’Eusebi Arnau, que és custodiat per dos nens patges amb vestits medievals i el monograma jesuític de JHS.
Estat de conservació: Bo
74. Obra: Fuente de los Tres Caños
Any: 1899
Descripció: Va ser un encàrrec per homenatjar Joaquín del Piélago (1850-1890), que havia estat director gerent de la companyia Trasanlàntica i havia portat la conducció i distribució pública de l’aigua a Comillas, davant l’escassetat que hi havia. Domènech ideà, sobre una base ortogonal, una columna de pedra coronada per una creu, símbol de la vida eterna. La columna és custodiada per tres columnes més baixes amb àngels resant que fan funció de capitell i donen peu als tres brocs de la font, inscrits en tres piques circulars separades entre elles per tres caps de cavallers.
Estat de conservació: Bo
75. Obra: Reforma del Cementiri de San Cristóbal
Any: 1893-1896
Descripció: L’any 1893 Lluís Domènech iniciarà el projecte de reforma i ampliació del cementiri de Comillas, que es trobava al voltant de les runes de la primera església de la població.
En comptes d’enderrocar-ho Domènech mantindrà les parets de la primitiva església, a manera de monument i el realça amb una gran figura d’un àngel custodi, de marbre blanc, obra de Josep Llimona. Domènech tancarà el recinte amb un mur asimètric, a causa del pendent del cim, rematat per pinacles i creus i amb una porta d’entrada amb pòrtic a dues aigües amb quatre columnes engaltades i amb una reixa de ferro decorada amb flors d’escardot.
Estat de conservació: Bo
76. Obra: Panteó de la família Piélago
Any: 1898-1901
Descripció: Claudio López, marquès de Comillas va encarregar a Domènech i Montaner la realització de la tomba panteó per al seu cunyat ja traspassat, al cementiri de Comillas. Domènech esbossa un monument funerari amb una làpida de marbre blanc d’on surt una gran onada que es personalitza amb el coup de fouet modernista i entronitza una figura d’un àngel de línies suaus, que alça la mà al cel. El panteó és rematat amb una creu de bronze feta al taller Masriera i Campins, d’aires gòtics, amb dues serps enroscades que simbolitzen la vida eterna.
Estat de conservació: Bo
77. Obra: Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos
Any: 1892
Descripció: El segon marquès de Comillas, Claudio López Bru va encarregar a Lluís Domènech i Montaner una làpida funerària per segellar l’entrada a la cripta de la Capella Panteó de la família López, a la població de Comillas.
Lluís Domènech va dissenyar una llosa de grans dimensions on va reproduir l’escut heràldic del marquès de Comillas, que se sustenta sobre una àncora i al seu voltant hi ha la llegenda «Sepultura del primer marqués de Comillas Antonio Lopez y su familia» amb tipografia gòtica, típica domenechiana. La làpida està feta en altrelleu i es va modelar i realitzar en fosa de bronze al taller Masriera de Barcelona el juliol de 1892.
Estat de conservació: Bo
78. Obra: Monument al Marquès de Comillas
Any: 1892
Descripció: L’ascens econòmic i social de l’indià i navilier Antonio López i López havia estat imparable des de la seva tornada de Cuba i a partir d’aquest moment la vila de Comillas va homenatjar la figura del marquès aixecant, l’any 1892, un monument a la seva memòria, sufragat pel municipi.
L’any 1885 s’encarregà el monument a Cristóbal Cascante però amb la seva mort, el 1889 es traspassa el projecte a Lluís Domènech i Montaner qui l’executà, respectant part de l’esbós original. El monument al Marquès de Comillas s’erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s’alça l’estàtua del marquès. Hi sovintegen4 els temes marítims i destacaven les estàtues de bronze, amb les al·legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces, obra de l’escultor Arturo Mélida, van desaparèixer, juntament amb l’estàtua del marquès, durant la guerra civil espanyola.
Estat de conservació: Regular. Hi manquen les escultures originals
F) L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
79. Obra: Celler Cooperatiu
Any: 1912-1913
Descripció: Als anys 10 Lluís Domènech realitzava anades periòdiques juntament amb Eduard Toda i Pau Font de Rubinat per estudiar les restes del Monestir de Poblet, la Tarragona Romana i el baptisteri de Constantí. Com que Font de Rubinat tenia una germana a l’Espluga de Francolí hi feien cap després d’estar hores i hores estudiant les restes de Poblet. En aquestes anades a l’Espluga, Domènech va conèixer Josep M. Rendé, un dels promotors del cooperativisme agrari a la Conca de Barberà i aquest li plantejà el projecte de fer un edifici per a donar servei a la cooperativa agrícola a l’Espluga. Domènech acceptà l’encàrrec i plantejà dues naus simètriques amb una estructura d’arquejats interiors d’obra vista que donen gran amplitud al recinte. Àngel Guimera li dedicà el sobrenom de «la Catedral del Vi».
Estat de conservació: Bo.
80. Obra: Hotel de Santa Fe del Montseny
Any: 1912-1914
Estat de conservació: Bo.
H) LLEIDA
81. Obra: Reforma Casa Macià
Any: 1907
Descripció: Francesc Macià va ser cunyat de Pau Font de Rubinat, atès que les dones eren de la família Lamarca. I a través de Pau Font, Francesc Macià encarregà a Lluís Domènech i Montaner el mobiliari i decoració de la mansió familiar que tenien a la ciutat de Lleida. Només s’ha conservat la llar de foc, esculpida per Eusebi Arnau en pedra i combinada amb ceràmica vidriada de tons florals blaus, les portes vidrieres de la sala de rebuda amb sortida al jardí i l'enteixinat. Aquests elements foren cedits per la família l’any 1977 i avui es troben al MNAC.
Estat de conservació: Enderrocat. La llar de foc i les vidrieres es conserven al MNAC i l'enteixinat en una de les estances de la Regidoria d'Economia i Hisenda de la Paeria de Lleida.
I) OLOT
82. Obra: Casa Solà Morales
Any: 1913-1916
Localització: Pg. d’en Blay, 38-40
Descripció: Joaquim Solà Morales, catalanista i descendent d’una antiga nissaga de carlins d’Olot va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació de la façana d’una casa de 1781 i l’annexió d’una altra contínua. Domènech i Montaner va voler conservar part de l’estructura barroca de l’edifici amb les obertures primitives dels pisos superiors i va fer grans balconades, la tribuna, els enreixats, la llotja superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana que contenen rajoles d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis. Domènech també va reformar l’entrada de la casa, amb l’obertura de portals amples per als carruatges i per acabar l’obra va respectar i restaurar l’esgrafiat barroc existent, que havia fet el mestre italià Francesc Baril·li a finals de segle XVIII. La construcció es rematà amb dues figures femenines, a manera de cariàtide sortint de les dues columnes que subjecten el llarg balcó. Ambdues escultures són obra d’Eusebi Arnau i contenen trets molts similars a les que l’escultor també va fer per la casa Lleó Morera.Estat de conservació: Bo.
J) PALMA DE MALLORCA
83. Obra: Gran Hotel
Any: 1901-1903
Descripció: El Grand Hotel de Palma es va projectar com un hotel de luxe. Es va començar a contruir l’any 1901, com un edifici de cinc plantes, en un xamfrà del centre de la ciutat, amb una planta baixa porticada que aportava llum al vestíbul, als salons i al restaurant de l’hotel. Disposava de 150 llits i 10 suites. L’edifici comptava amb totes les novetats de l’època, com l’ascensor, calefacció a vapor i electricitat. L’obra fou dirigida per l’arquitecte Jaume Alsina i també hi van intervenir Jujol i Eusebi Arnau, que fou autor de l’escut que encara es pot veure a la part superior de l’edifici. El soterrani es destinava a les dependències del servei i dormitori del personal. L’edifici està decorat amb elements vegetals i zoomòrfics en els arcs, capitells, motllures i finestrals i es remata amb ceràmiques policromades d’influència hispanoàrab amb reflexos metàl·lics L’hotel va ser inaugurat el febrer de 1903 i fou considerat el millor establiment de l’Estat durant anys.
Estat de conservació: Bo
K) REUS
84. Obra: Institut Pere Mata
Any: 1898-1912
Estat de conservació: Bo.
85. Projecte de pavellons de l'Institut Pere Mata
Any: 1896-1897
Localització: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n
Descripció: El projecte de Lluís Domènech i Montaner contemplava la construcció de 18 edificis, cadascun d'ells amb la seva funció específica. L'elevat cost del projecte va obligar Domènech a reduir el pressupost en detriment de l'aixecament de la totalitat dels edificis, entre ells: la Capella, el pavelló de Serveis Generals, el Pavelló de l'Administració i la Granja, els Pavellons del Pensionat, els pavellons de Beneficiència, d'Epilèptics, Infecciosos i el Tanatori.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
86. Projecte de vestíbul del Círcol de Reus
Any: 1900
Localització: Plaá Prim, 4
Descripció: Projecte de decoració del vestíbul de l'edifici de la societat reusenca del Círcol. Domènech plantejà la decoració de l'accés a la planta que ocupava el Círcol, amb la remodelació de l'escala, el revestiment dels paraments així com la incorporació d'altres elements decoratius: escultòrics, forjats, l'enteixinat i la lluerna de la vitralleria. Aquest disseny és molt semblant a l'escala d'entrada de la Casa Thomas de Barcelona.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
87. Projecte del Teatre Circ
Any: 1899-1900
Localització: Carrer Sant Joan/ Carrer Josep Sardà i Cailà
Descripció: Projecte de Teatre Circ per la Societat del Círcol per al qual Domènech dissenyà un gran edifici monumental, equiparable al Palau de la Música que aixecaria pocs anys després. L'elevat pressupost va fer que la junta d'El Círcol desestimés el projecte.
Estat de conservació: Projecte no realitzat
88. Obra: Casa Navàs
Any: 1901-1908
Localització: Plaça Mercadal, 5
Descripció: El comerciant de Reus Joaquim Navàs va encarregar a Lluís Domènech una gran mansió al xamfrà de la plaça del Mercadal, el centre neuràlgic de Reus. L’arquitecte realitza una obra de concepció unitària, desenvolupant un programa formal i ornamental plenament modernista de l’etapa de les grans mansions burgeses de Domènech i Montaner
L’interior, amb una gran lluminositat, conforma dos volums paral·lels, el de l’escala que presenta l’espai unitari en tota l’alçada de l’edifici, i el de la vivenda que distribueix les habitacions, en planta i pis. Domènech va comptar amb la col·laboració de grans artesans com l’ebenista barceloní Gaspar Homar, el decorador Jeroni Granell i els reusencs Hipòlit Montseny i Tomàs Berguedà que s’encarregaren de la confecció de les rajoles i els estucats i pintures murals respectivament.
Estat de conservació: Bo.
89. Obra: Casa Rull
Any: 1900-1902
Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: modificat
90. Obra: Capella Margenat
Any: 1905
Estat de conservació: Bo.
91. Obra: Biblioteca Pau Font de Rubinat. Decoració interior
Any: 1908-1910
Estat de conservació: Bo
92. Obra: Cinema Kursaal
Any: 1908-1909
Estat de conservació: Enderrocat. Es conserven les columnes de la façana.
93. Obra: Casa Gasull
Any: 1911-1912
Estat de conservació: Bo
94. Magatzem Llopis
Any: 1911
Localització: Raval de Sant Pere 5, carrer Eugeni Mata 1 i 3 i carrer Baix de Sant Salvador 4
Descripció: Domènech i Montaner va rebre l'encàrrec de Joan Llopis perquè aixequés un nou magatzem pel seu negoci. L'edifici de planta baixa i tres pisos té obertures a totes les façanes. L'espai interior fou concebut com un gran espai sense murs interiors de tancament, gràcies al forjat de voltes de maó pla que se sostenen amb deu pilars de ferro colat.
Estat de conservació: Modificat
95. Casa Llopis Borràs
Any: 1911
Localització: Raval de Sant Pere, 2
Descripció: L'empresari Joan Llopis, en traslladar el magatzem al Raval de Sant Pere, va decidir encarregar la reforma de la façana de l'antic magatzem a Domènech i Montaner. Aquest projecte de reforma consistí en l'eixamplament de les finestres, en modificar l'alçada de les obertures balconeres i la transformació de finestres en balcons per tal d'unificar l'estètica de la façana.
Estat de conservació: Bo
L) SANTANDER
96. Obra: Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander
Any: 1905
Descripció: Fou un encàrrec del Marquès de Comillas i el Consejo de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Santander per tal de bastir una nova seu social. El juliol de 1905, amb el projecte aprovat, Alfons XIII posava la primera pedra de l’edifici i dos anys després s’acabaven les obres. Domènech va projectar un edifici d’aire clàssic amb l’entrada en xamfrà -atès que el solar no comptava amb cap carrer principal- que emfatitza amb una torre amb balustrada i el gran escut de la seu bancària a la part superior. L’edifici compta amb grans finestrals, arquejats a la planta baixa i dintellats al primer i segon pis. Està decorat amb bustos dels principals promotors del Monte de Piedad i diferents elements heràldics, zoomòrfics, vegetals i simbòlics típics de l’arquitectura domenechiana.
Estat de conservació: Bo
M) TARRAGONA
97. Obra: Mausoleu de Jaume I
Any: 1907-1922
.jpg)
Estat de conservació: Bo
98. Projecte de mausoleu per als Infants d'Aragó
Any: 1908
Localització: Tarragona
Descripció: Projecte de tomba per als Infants d'Aragó que havia d'ubicar-se a la Catedral de Tarragona, juntament amb el de Jaume I. Domènech dissenyà un mausoleu d'influència gòtica, tant en l'estructura com en els elements decoratius, impregnant la seva obra amb la simbologia del país i la seva història.
Estat de conservació: Projecte no realitzat