L'empresa Mosaics Girona realitza de manera artesanal paviments hidràulics, utilitzant alguns dels models que Domènech dissenyà per la casa Escofet.
A finals del segle XIX fins mitjans del segle XX, el paviment hidràulic va ser introduït en el món de la construcció, tant per a terres interiors com exteriors. L'ús d'aquest tipus de material va ser causat per diferents factors: per l'alta resistència al desgast, per l'estalvi econòmic que suposava la col·locació de peces d'uns 15 o 20 cm a diferència dels mosaics realitzats amb petites tessel·les, pels llargs tiratges que se'n podien fer, tot i ser elaborats amb tècniques artesanals, i perquè eren més senzilles de realitzar que les peces de ceràmica.
 |
| Model número 1019 del catàleg Escofet Tejera y Cía.(Barcelona, 1900) dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i reproduït per Mosaics Girona |
En el disseny d'aquests paviments fabricats per les empreses de l'època, com la casa Escofet Tejera i Cia, l'Orsola Solà, Salvador Bulet i Cia, etc. hi van col·laborar artistes, dissenyadors i arquitectes de renom com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Ma Gallissà, Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Rafel Masó i Lluís Muncunill entre d'altres, utilitzant motius del món vegetal geometritzant, decoracions a mode de catifa amb faixes o sense, amb motius orientals i amb l'ús de més o menys colors que aportaran més qualitat a l'obra.
 |
Trepa o motlle realitzat per Mosaics Girona del motiu
dissenyat per Domènech pel model núm. 1019 |
Mosaics Girona segueix el mateix procediment de fabricació que els originals, realitzant primer un motlle o trepa del motiu que es vol representar i s'insereix en un marc metàl·lic que farà de contenidor de la pasta pigmentada, que proporcionarà el color als motius decoratius.
Aquesta primera capa anomenada capa fina, de pocs mil·límetres de gruix, està composta de ciment blanc, pols de marbre o arena fina i colorants i s'aboca en els compartiments que pertoquen de la trepa o motlle que proporcionarà el motiu o dibuix de la peça. S'extreu la trepa i es realitza la segona capa, anomenada brassage, també de pocs mil·límetres i rica en ciment, absorbeix l'aigua de la capa fina i fa de nexe d'unió entre la primera capa i la que serà la base de la rajola.
 |
Trepa de Mosaics Girona d'un altre motiu
del model 1019 de la casa Escofet |
La tercera capa, que proporcionarà el gruix definitiu de la peça, anomenada gros, és pobre en ciment i més porosa per facilitar la seva col·locació.
El motlle es col·loca a la premsa que la compacta, s'extreu la peça del motlle, es deixa assecar i es submergeix en aigua perquè es produeixi la reacció química, que provoca l'enduriment del ciment en contacte amb l'aigua.
Les peces acabades, necessiten un temps perquè acabin d'endurir i és necessari que es mantinguin durant uns mesos en ambient humit i constant per tal que aquest enduriment es produeixi uniformement i evitar processos de contracció que malmetrien les
peces.
 |
| Trepa del motiu decoratiu realitzada en metall (normalment acer) amb el qual es fan els compartiments que allotjaran les diferents pastes pigmentades |
.JPG)
.JPG)
.JPG)
