Aquest matí el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner ha presentat al registre de l'Ajuntament de Canet de Mar una al·legació al POUM on instem l'ens municipal a elevar de BPUD a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) el patrimoni industrial de la fàbrica Jover, obra de Lluís Domènech i Montaner, concretament la nau de producció (1900) i el vapor de la fàbrica, aquest darrer es correspon a l'ampliació que van encarregar a Lluís Domènech l'any 1909 i que va realitzar amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i Roura.
L'al·legació presentada compta amb el suport d'ERC, CiU, Canetencs Independents, PP, PSC, Som Canet i la CUP, que conformen la totalitat de les forces polítiques del consistori canetenc des del passat mes de juny.
Reproduïm, a continuació, part del document del CEDIM:
EXPOSEM:
Atès que el 19 de març
de 2015, l’Ajuntament de Canet de Mar, en
sessió plenària, va
aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal
(POUM) de Canet de Mar i, conseqüentment, va obrir el preceptiu període d’informació pública i
de presentació d’al·legacions per
aquelles persones o entitats que ho consideressin oportú.
Atès que els elements arquitectònics
i arqueològics singulars de Canet de Mar queden contemplats en el Pla Especial del Catàleg de Patrimoni
Arquitectònic i elements d'interès històric aprovat per la Comissió
Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el 31 de maig de 2007
(DOG 25/9/2007).
Atès
que durant la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) també
es contemplava la possibilitat d'afegir nous edificis no catalogats fins aquell
moment.
Atès
que l'Ajuntament de Canet de Mar ha incorporat al Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM), entre d’altres, l’estructura de voltes de l’antic vapor de
can Jover i els pilars de fosa centrals de la nau Domènech i Montaner, situada també
al recinte industrial de Can Jover (Ref. Cad 51843), amb un nivell de protecció
de Bé amb Protecció Urbanística Documental (BPUD).
Que formulem al·legacions referent a la catalogació
d'aquests elements patrimonials amb el nivell de protecció de BPUD i instem la
corporació de l'Ajuntament de Canet de Mar a que protegeixi ambdós edificis esmentats
(Nau Domènech i Montaner i Edifici del vapor de la fàbrica) amb el nivell de Bé
Cultural d'Interès Local (BCIL).
I ens basem en les següents consideracions:
La nau industrial de can Jover és una obra de l'arquitecte
Lluís Domènech i Montaner de l'any 1900. Fou un encàrrec dels fabricants locals
Francesc Xavier Serra i Isidre Jover Lavera. Inicialment Domènech
va proposar bastir dues naus industrials, horitzontals i simètriques, amb un
edifici vapor al centre del complex, però el projecte va sobrepassar les
possibilitats econòmiques dels propietaris i això va obligar a l’arquitecte a
rebaixar les pretensions inicials a un sol edifici.
La
fàbrica que es va acabar bastint era d'un sola planta, tenia una superfície de
gairebé 75 metres de llargada per 15 d’amplada -d’un total de 1000 metres2-,
amb 36 grans finestrals pautats per pilastres i geometria simple.
La
nau restà tal com la va projectar Domènech i Montaner fins a l'abril de 1960
quan l'empresa Enric Jover i Cia, S.A. va sol·licitar a l'Ajuntament de Canet
de Mar que se'ls atorgués la llicència d'obres per portar a terme una ampliació
i modernització de l'immoble fabril.
La
intervenció, dirigida per Antoni Marqués Castellar, va consistir en la retirada
de la coberta original a dues aigües per alçar-hi una segona planta amb una
estructura metàl·lica i de vidre i ampliar la nau amb un passadís i una escala
per accedir al nivell superior, fet que va malmetre els elements decoratius
exteriors i una part de la façana sud. En la mateixa reforma es va aprofitar també
per tapiar algunes obertures originals i aixecar un altell dins del volum
original de la nau.
Pel que fa al vapor de la
fàbrica Jover, l'edifici es va bastir anys més tard, entre el 1909 i 1910, al
mateix temps que també es construïa el magatzem i les oficines. Domènech va
alçar un edifici a quatre vents, amb una planta total de 97 m2
dividit en dues estances amb entrades independents, per instal·lar-hi els
elements de tracció mecànica de la fàbrica.
Domènech decorà les façanes
amb obertures arquejades a la part superior, emmarcades amb motllures nerviades
blanques, que resseguien la coberta construïda amb quatre voltes catalanes.
Amb els anys, el vapor ha restat
força malmès, en part per la mateixa activitat industrial del recinte i per les
ampliacions dels anys 60. L'edifici es va ampliar per la banda nord-est, tot i
que es manté encara part de l'estructura original i es conserven tres de les
quatre voltes catalanes de la coberta de l’edifici, algunes de les obertures primitives
-que es van tapiar-, així com també diferents models dels treballs de fusteria
original de l'edifici.
Conclusions
Malgrat
que arquitectònicament la fàbrica i el vapor no són artísticament edificis rellevants
i el seu estat està força degradat i modificat, cal tenir en compte que és l'única indústria tèxtil que va
projectar Lluís Domènech i Montaner durant la seva trajectòria professional i
això, sense cap mena de dubte, és el que la fa excepcional, tant per la
tipologia com també per l'autoria.
És
per això que des Centre d'Estudis Lluís
Domènech i Montaner instem a la seva preservació, juntament amb l’antic
magatzem (BCIL 093 i 094) atès que a banda del seu interès dins la diversitat
tipològica de l'arquitectura domenequiana també cal tenir en compte la càrrega
històrica de l'espai ja que la fàbrica Jover va ser la indústria del gènere de
punt més important de Canet de Mar i, val a dir també, la darrera gran fàbrica,
activa des de finals de segle XIX fins a inicis del segle XXI. Existeixen, per
tant, fermes raons històriques i culturals que ens fan decantar per la
conservació del complex Jover ja que la fàbrica simbolitza l'element visible de
la intensa activitat industrial i, per tant, el complex és un testimoni patrimonial
de la revolució econòmica i social que va viure Canet de Mar.
Si es manté la proposta de catalogar de
la Nau Domènech i el Vapor com un Bé de Protecció Urbanística Documental (BPUD)
és, tal com es contempla en l'aprovació inicial del POUM, condemnar els dos
edificis al seu enderroc i desaparició. És per això que creiem que cal que aquests elements patrimonials es
posin en valor com a Béns Culturals d'Interès Local (BCIL). D'aquesta
manera, assegurem que els edificis no es puguin enderrocar i, al mateix temps,
en el seu expedient de catalogació, caldria incloure que no s'atorgués cap
llicència d'obres si no es contempla la dignificació, amb la modificació de
volums, i rehabilitació del recinte per retornar l'estètica domenequiana
original, fet que ens permetria redescobrir la fàbrica com un patrimoni
industrial d'autor.
Durant
aquesta darrera dècada, on la deslocalització del gènere de punt ha deixat
moltes naus històriques sense activitat, les administracions locals han sabut reconvertir
alguns dels edificis industrials cap a d'altres usos, amb la reestructuració de
la ciutat postindustrial. Encara que molts d'aquests edificis no siguin
arquitectònicament excepcionals ni estiguin en les seves millors condicions de
conservació, quan són restaurats, tots prenen un caràcter singular, gràcies al seu
disseny emprat per la seva funcionalitat productiva, i molts d'ells s'acaben
convertint en icones del lloc on es troben situats.
De
la preservació i la reutilització adaptativa d'aquest patrimoni en tenim un
exemple ben digne i proper amb la nau de blanqueig de l’antiga fàbrica de
tissatge La Obrera Mataronense a
Mataró, -avui coneguda com a Nau Gaudí-. L’edifici va ser adquirit per
l'Ajuntament de Mataró a finals dels anys 90 i, malgrat que la construcció
estava en molt mal estat i, fins i tot, havia estat plenament mutilada per l’obertura
del carrer Cooperativa, es va fer una aposta valenta per recuperar l'aspecte
original amb una desconstrucció dels elements originals i una reconstrucció
combinant les peces d'època amb nous
materials.
Avui
la nau Gaudí és un edifici cultural de referència que acull la col·lecció
Basart d'Art Contemporani de Catalunya i, des del novembre de 2013, també es va
declarar punt Km 0 de l'obra gaudiniana.
D E M A N E M
Que es tingui per formulada les al·legacions
que presentem, dins el tràmit d’exposició pública, per tal que sigui presa en
consideració en el document que se sotmet a aprovació provisional. Així mateix, volem fer extensiu a la
corporació municipal que lamentem profundament la poca confiança que han
mostrat fins ara els responsables tècnics i polítics del POUM atès que durant
la seva elaboració, l'Ajuntament de Canet de Mar va encarregar al Servei de
Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i al Museu de la Ciència i la Tècnica
de Catalunya dos informes sobre la procedència de declarar les fàbriques de Can
Jover i Can Carbonell com a BCIN i en cap cas es va recórrer a una entitat ben
propera, amb seu a Canet de Mar, com és el CEDIM, a dia d'avui l'única institució
activa que es dedica a l'estudi i posada en valor, a nivell nacional, de l’obra
arquitectònica de Lluís Domènech i Montaner. Si se’ns hagués tingut en compte, el Centre
d'Estudis Lluís Domènech i Montaner hagués pogut aportar també els seus
coneixements i avui no caldria presentar aquestes al·legacions.
A Canet de Mar, 7 de juliol de 2015
