El CEDIM localitza una carta d'Eusebi Arnau sobre un projecte d'altar domenequià per a l'església de Canet

Carta d'Eusebi Arnau a Marià Serra

El Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner ha localitzat recentment una carta d'Eusebi Arnau Mascort adreçada al Dr. Maria Serrà, polític i promotor cultural de Canet de Mar, on l'escultor explica al metge que té notícies de Sarral -un punt important d'alabastre per a fer escultures-, també li diu que ha vist a Lluís Domènech però que està ocupadíssim i en darrer lloc apunta que ja té el model de la Mare de Déu avançat i que ben aviat li enviarà una fotografia. L'equip de recerca del CEDIM ha pogut contextualitzar el document i tot i que no està datat, el situem a l'any 1914, poc després d'un incendi que patí l’església de Canet de Mar que va destruir l’altar barroc de la Verge de la Puríssima. El rector i la junta parroquial van decidir encarregar el projecte del nou altar a Lluís Domènech i va presentar els esbossos el desembre de 1914 acompanyat d’una maqueta modelada per Eusebi Arnau.

Lluís Domènech va esbossar un altar modernista, de grans dimensions, sustentat per capitells florals i motius vegetals. A proposta dels administradors de la parròquia, hi va distribuir el mateix santoral que ja tenia l’antic altar; en el lloc principal, la Verge -a la qual fa referència Eusebi Arnau a la seva carta- i als costats, els seus pares, sant Joaquim i santa Anna. A la part superior, hi plantejà posar santa Llúcia i, als extrems de l’altar, es va decidir que s’hi representarien sant Lluís Gonçaga i santa Agnès, com a patrons de la germandat local dels Lluïsos de les Filles de Maria, que eren les dues entitats que tenien cura de l’administració de l’altar. Per fer front a la despesa del treball, que s'havia de fer amb marbre blanc d'alabastre de Sarral,  -tal com diu la carta localitzada- es va obrir una subscripció pública però l’elevat cost va paralitzar l'execució del projecte.

Conferència de Lluís Domènech i Montaner a l'Aula d'Extensió Universitària Ramon Juncosa de la Universitat Pompeu Fabra

Aquesta tarda, l'historiador Carles Sàiz, president del CEDIM, ha estat convidat a l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran Ramon Juncosa de Barcelona, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, per parlar durant dues hores de Lluís Domènech i Montaner. 

Amb el títol de El modernisme de Lluís Domènech i Montaner: claus per entendre la seva arquitectura, Carles Sàiz ha volgut fer una breu reflexió conceptual del llegat que va deixar l'arquitecte a Barcelona, Reus, Canet de Mar i Comillas. 
A través de l'anàlisi de les diferents obres, ha fet aflorar amb èxit cadascuna de les singularitats arquitectòniques que conformen el corpus estilístic de Domènech i Montaner. 

La Fundació Privada Mútua Catalana finançarà la publicació de les conferències de la jornada "El modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps"

La nau Domènech de la fàbrica Jover de Canet s'inspira en el projecte de pavelló dels epilèptics de l'Institut Pere Mata de Reus

Dibuix del projecte original de la fàbrica Jover, Serra i Cia de Canet de Mar de 1899.  (CEDIM)

Dibuix del projecte de pavelló d'epilèptics de l'Institut Pere Mata de Reus de 1897. (IPM)

Planta amb el pavelló dels epilèptics enquadrat. (IPM)

El Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner ha pogut demostrar documentalment que la nau de producció de can Jover, projectada per Lluís Domènech i Montaner entre 1899 i 1900, es va basar en un altre treball domenequià que no es va arribar a realitzar i que formava part del projecte de l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.

El projecte original reusenc, datat de 1897, s'havia de construir a la zona nord del complex hospitalari i consistia en un pavelló en forma d'U que comptava amb fileres de finestrals a les dues bandes de la nau i amb una coberta a dues aigües, molt semblant a la nau de producció de can Jover que es va realitzar dos anys després.

Per a la fàbrica Jover, Serra i Cia de Canet de Mar, el 1899 Domènech va presentar un projecte de dues naus paral·leles, horitzontals i simètriques, que quedaven unides amb un edifici vapor a la part posterior del complex i que tenia com a funció accionar els embarrats de les dues construccions. El projecte però no es va poder portar a terme en la seva totalitat i únicament es va arribar a fer una de les naus.

El juliol de 2015 el CEDIM va presentar al·legacions al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Canet de Mar per tal que es protegís, precisament, les parts encara originals d'aquest immoble i també les de l'antic vapor de la fàbrica, atesa l'autoria de Lluís Domènech i Montaner.

Nau de producció de la fàbrica Jover, Serra i Cia (1899-1900), obra de Lluís Domènech i Montaner. (BPGP)

Imatge, des del passeig de la Mare de Déu de la nau Domènech a mitjans anys 10. (CEDIM)

El CEDIM adquireix el volum del certamen dels Jocs Florals de 1895 que va presidir Lluís Domènech i Montaner

El Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner ha adquirit recentment el volum del certamen dels Jocs Florals de Barcelona de 1895 que va presidir Lluís Domènech i Montaner.
Es tracta d'un llibre de 468 pàgines amb enquadernació cartoné i amb florons i lletres daurades al pla i al llom que ha passat a engruixir el fons documental del CEDIM.

L'Arxiu Municipal de Canet de Mar restaura un document del Fons Domènech i Montaner

Dibuix de Mn. Cinto Verdaguer de la silueta del Canigó que va ser enviat el 1885 a Lluís Domènech i Montaner. AMCNM

L'Arxiu Municipal de Canet de Mar, que custodia des de fa anys el Fons de Lluís Domènech i Montaner, ha restaurat recentment un dibuix de Jacint Verdaguer; un esbós de la silueta del Canigó que el poeta floralesc va enviar el 1885 a Lluís Domènech perquè li servís com a model per als treballs d'il·lustració de la portada que l'arquitecte estava dissenyant per al poema èpic Canigó. Verdaguer deia a Domènech "Jo desde Prades havia pres la silueta, en un paper digne del meu llapis per si li envio, demanantli que la mire ab ulls de compasió". 

L'edició, amb la composició dissenyada per Lluís Domènech, va aparèixer l'any 1886 si bé la va signar Francesc Jorba Curtils, probablement perquè Jorba, que ja havia treballat amb Domènech a la Biblioteca Arte y Letras, era un acreditat especialista en la realització de dibuixos per planxa i va copiar la composició domenequiana per fer la matriu industrial.

Coberta d'El Canigó de 1886, amb treballs de gofrat daurat i argent

El dibuix original de Verdaguer conservat a l'Arxiu de Canet s'ha netejat i desacidificat i com que tenia una sèrie d’estrips i plecs s’han consolidat i s’ha reintegrat les parts soltes, a banda de fer un lleuger aplanament del suport.

El dibuix en aquests moments s'ha cedit temporalment a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles en motiu de l’exposició Dos creadors: Verdaguer-Perejaume i a partir del mes de juny retornarà a l'Arxiu Municipal.  

Properament, l'Arxiu Municipal restaurarà un altre document domenequià, en aquest cas del Fons Cabruja. Es tracta d'un alçat i plantes d'una casa de cos que el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner va identificar fa pocs mesos com una proposta inicial de reforma -no realitzada- de la Casa Domènech de la població i que recentment l'arquitecte tècnic Sergi Alcalde ha publicat un article sobre aquest projecte a la revista Domenechiana número 7.